Piano Serenade a la revista Melómano

Crítica – “(…) Alex Alguacil aprofita la claredat melòdica de la veu principal d’aquestes peces per oferir-nos versions amenes i profundes alhora. El seu llenguatge és un desplegament sonor que captiva l’oient. Del bloc corresponent a l’opus 3 en ressaltem la varietat dinàmica, que mostra un piano, mezzopiano i mezzoforte condimentats també per un rubato natural. Res sona monòton a les mans d’Alguacil, que dóna vida a una música transparent. (…) A més, els recursos tècnics de l’intèrpret contribueixen a l’excel·lència de peces, com l’última d’aquest opus, que aconsegueix brillants acords i una fugida central d’admirable musicalitat. (…) Alguacil propicia en aquest opus 9 aquest clima meditatiu on és possible fer i contemplar la música. Sonata molt completa (…) superb l’Andante, que combina una tensió i un equilibri propicis; Scherzo la flexible agògica del qual guanya en els seus trets de dansa ràpida; i un Finale de ric fraseig que permet aconseguir varietat en cada motiu repetit i que crea el cabal per a una conclusió triomfant.” LLEGIR CRÍTICA COMPLETA – LLIBRET CD