Alex Alguacil

30 de Maig - Recital a dos pianos amb Yukiko Akagi a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca. Obres de Rachmaninoff, Tchaikovsky, Saint_Saëns i Bizet. Més informació i entrades.

21 de Maig - Recital a dos pianos amb Yukiko Akagi al Festival Toca’m de Tortosa. Obres de Rachmaninoff, Tchaikovsky, Saint_Saëns i Bizet. Més informació i entrades aquí.

14 de Maig, 20h - Recital al Festival Internacional Pórtico de Paraiso. Obres de Liszt, Schubert/Liszt i Granados. Més informació aquí. Entrades aquí.

Enllaç a crítica. Pedro Téllez – “Amb aquest nou àlbum, el pianista Alex Alguacil ens ofereix un enregistrament singular que abasta, per primera vegada en un sol disc, tota la música inspirada en l’univers de Goya que Enric Granados va compondre per a piano. Aquest treball es recolza en l’edició de Boileau dirigida per Alicia de Larrocha, amb qui Alex Alguacil va tenir l’oportunitat d’estudiar durant diversos anys. No es tracta simplement d’una execució més de Goyescas, sinó d’una visió de conjunt que incorpora peces menys habituals com Crepúsculo, Jácara, Serenata Goyesca i Reverie–Improvisation, a més de la popular El Pelele. una visió tràgica i densa. El seu acostament emfatitza la influència Wagneriana a l’obra, ressaltant la continuïtat dels leitmotiv i la unitat narrativa que subjau a la suite Los Majos enamorados. La tècnica d’Alguacil és impecable, amb una articulació precisa i un domini complet del color pianístic, que permet diferenciar amb claredat els diferents ambients sonors. El seu enfocament podria sorprendre els que esperen una versió més afí a la tradició francesa. Aquí trobem una lectura més robusta i amb un dramatisme accentuat, que emfatitza l’expressivitat del lament i la seva evolució al llarg del cicle. Aquest Goyescas d’Alguacil és una proposta audaç i reveladora que ofereix una nova perspectiva sobre l’obra de Granados sense renunciar a la tradició interpretativa espanyola. Un enregistrament que, sens dubte, mereix una atenta escolta. Llegir crítica completa a Melómano

Enllaç a crítica. Felix de Azúa – “Una Wagneriana lectura de les Goyescas d’Alex Alguacil, que va estudiar a Barcelona abans d’anar als Estats Units a perfeccionar la seva tècnica. El llibret del CD és un dels atractius més grans del disc, escrit pel mateix Alguacil, on analitza les peces i argumenta sobre la seva interpretació, a la qual es podria qualificar d’Alicia De Larrocha, amb qui va estudiar, i qui més aviat va estendre cap a l’escola francesa. formen part de la inspiració “goyesca” de Granados. Són sis composicions del màxim interès per la seva raresa, ja que només “El Pelele” sol incloure’s en els recitals. (…) Una nota molt excel·lent per a Alguacil, la personalitat del qual s’ha sobreposat a la de la seva mestra. Llegir crítica completa a Scherzo.

Enllaç a Crítica. Núria Serra – “Goyescas (tant la suite pianística com l’òpera) són el testimoni de la profunda admiració que Enric Granados professava per l’obra de Francisco de Goya (1746-1828). Amb el subtítol “Els majos enamorados”, les sis peces que formen la suite “Els Majos enamorados”, altres peces no tan conegudes, com Intermezzo, Jácara, Crepuscle, Serenata goyesca, Rêverie-Improvisation, i la famosa El pelele (subtitulada Escena goyesca) Val la pena llegir, des de la perspectiva musicològica, que es pot veure que Alguacil, a la versió d’Alex Alguacil. La seva interpretació hi obliga. El pianista barceloní demostra el seu profund coneixement de la música de Granados. En realitat, Alex Alguacil sent una veritable fascinació per les Goyescas. Escoltant el seu fraseig —l’escriptura imitativa deliciosament diferenciada de Queixes o la maca i el rossinyol, els rubats amplis i orgànics— i alhora l’expressivitat equilibrada i intensa, podem concloure que la seva interpretació és d’una precisió absoluta i d’una musicalitat vital, gran i directa. Una interpretació de gran invenció pianística. Llegir crítica completa a Sonograma

Video Presentació CD a la Plataforma 3cat – Alex Alguacil interpreta una selecció d’obres de Granados al Piano Pleyel que va pertànyer al compositor. Amb motiu de la presentació del CD Goyescas, la plataforma 3cat va enregistrar l’actuació del pianista a la Biblioteca de Catalunya. L’acte també va comptar amb la presència del musicòleg i el divulgador Xavier Chavarría i l’escriptora i periodista Mónica Pagès. Enllaç a vídeo

Llegir Crítica a Revista Musical Catalana. Santi Riu – La música de Granados és la protagonista del nou disc que el pianista català Alex Alguacil acaba d’editar amb el segell Solfa Recordings. I si bé l’obra magna que presenta són les Goyescas, l’enregistrament –que ronda els vuitanta minuts– inclou per primera vegada la totalitat de peces en què el compositor lleidatà es va inspirar a l’univers goyesc. Cal destacar també l’article escrit pel mateix pianista al llibret que acompanya el CD, titulat Goyescas o els laments de Granados, que analitza les obres fent un repàs dels temes i leitmotiv que sorgeixen a la suite amb algunes idees pròpies i interessants que ajudaran a comprendre millor el disc. Alguacil ens ofereix una interpretació romàntica i elegant, sense perdre’n el sentit, amb una visió evocadora i seductora, imbuïda de sensibilitat i elegància juntament amb un so cuidat i una àmplia paleta tímbrica. Capaç de narrar-nos amb detall aquest món colorista i malenconiós amb un ús mesurat del pedal i lleugeresa de tacte. Des d’uns Requiebros de bell sentit melòdic i rítmic que no defugen el rubato, el pianista ofereix una visió romàntica, amb una ornamentació diàfana sobre la base de la jota on Granados ens trasllada amb lluminositat i vitalitat al Madrid del segle XVIII. La subtilesa, la poesia i l’evocació sobresurten en unes Quejas o La Maja y el ruiseñor de cuidada tímbrica i amb uns trins ben lluminosos. A partir d’una introducció gairebé improvisada Alex Alguacil ens endinsa a El amor y la muerte, d’uns colors més foscos, imbuïts de dramatisme i dolor, amb una interpretació contrastant i tan elegant i sublim com a apassionada. Tanca el disc una versió extravertida, sense excessos, però imbuïda d’energia i rítmica trepidant d’El pelele que arrodoneix un enregistrament realitzat a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca el mes de gener passat. Si desitgeu unes Goyescas sense efectisme, de refinats plans sonors, subtileses i un bell sentit rítmic i melòdic, aquesta és una gran opció, que a més es presentarà properament en concert tant a Catalunya com al Japó. Llegir crítica completa

25 d’Octubre, 19h – Recital al Bechstein Centrum de Tokyo, Japó, junt amb la pianista Yukiko Akagi, presentant música de compositors catalans com Xavier Montsalvatge, Frederic Mompou, Salvador Brotons, Benet Casablancas, Ramon Humet and Enrique Granados.  Més informació i entrades aquí.

20 d’Octubre, 19h – Recital a la Cripta de l’ermita a Cambrils, Tarragona. A la primera part música de Richard Strauss. Una selecció de les peces per a piano. Aquestes obres de joventut estan influenciades pel llenguatge de Mendelssohn i Schumann, però mostren ja trets de l’estil de Strauss, entre ells, trets simfònics i de vegades operístics. La segona part dedicada a la suite completa de Goyescas de Granados, obra cim de la literatura pianística espanyola, plena de drama i passió, inspirada en els quadres de Goya i la època dels Majos i Majas, amb una història d’amor i mort, que va ser traslladada al gènere de l’òpera pel mateix autor. Entrades aqui