Concerts d’estiu amb la OSCyL i la OBC

Solista amb la Orquesta Sinfónica de Castilla y León.

Crítica de Mundoclasico – José del Rincón. Rachmaninoff: Rapsòdia sobre un tema de Paganini, Op. 43. Otoño Musical Soriano. 16 de Setembre de 2011: September 16th 2011. “La segona de les orquestres convidades va ser la Sinfònica de Castilla y Lleó, que després de diversos anys d’apatía va recuperar el so dels seus millors temps gràcies a la labor del jove director britànic Andrew Gourlay, recent guanyador del concurs de direcció de Cadaqués. Gourlay va acompanyar esplèndidament a aquest fabulós pianista que és Alex Alguacil, no tan conegut com hauria de ser fora de la seva Catalunya natal. Junts van oferir una versió precisa, fluïda, clara i energética de la Rapsòdia sobre un tema de Paganini, una de les obres més famoses de Rachmaninoff però menys programada que els seus concerts segon i tercer.

Solista amb la Orquestra Simfònica de Barcelona

Palau Congressos Tarragona: Alex Alguacil va ser el pianista escollit per a l’estrena de Echoes, toccata per a piano i orquestra del compositor Xavier Pagès, amb la Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya. La obra, guanyadora del concurs Internacional de composició de Tarragona va ser dirigida per Paul Mann. Alex Alguacil, que va debutar amb la OBC en un concert de subscripció durant la temporada 2006-07 amb el Concert per a piano No. 3 de Sergey Prokofiev, va interpretar també el Concert per a piano i orquestra No. 3 en do menor de L.V Beethoven. Més info.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

CRÍTICA: “Un recital molt impressionant”

Crítica de MUNDOCLÁSICOJuan Krakenberger. Festival Internacional de Cambrils. 4 d’Agost de 2010. Brotons: Dedicatories op. 112; Alexander Scriabin: Sonata No. 3 en Fa sostingut menor; Manuel De Falla: Cuatro piezas españolas y Fantasia Baetica. “Confesso que sento el nom d’Alex Alguacil per primera vegada, però confío que no sigui la última. Perque no hi ha dubte que és un pianista amb enormes recursos tècnics, i això ho va demostrar amb escreix amb aquest difícil programa. Les seves notes biogràfiques expliquen que va passar anys a Nova York, on es va fer un nom com a ambaixador de la música catalana i espanyola. És evident que a ell li agrada la època post-romàntica o moderna.(…) Essent així, va tenir l’honor d’estrenar una obra recent de Salvador Brotons, (…) la versió em va semblar impecable, transmetent Alguacil de cada peça el clima buscat per l’autor. (…). Davant els insistents aplaudiments del públic, ens va regalar dues propines: la primera, La Milonga del Ángel d’Astor Piazzolla, i la segona, la cèlebre Dansa de la Vida Breve de Falla. Bons contrastos dinàmics i molta energía van fer que al final de la segona peça hi hagués una tancada ovació. Havíem presenciat un recital molt impresionant.” Crítica completa.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

CRÍTICA: “Excel.lent pianista”

LA VANGUARDIA - Jaume Radigales. Auditori de Barcelona, Sala Oriol Martorell. 16 de Juliol de 2009. Debussy: Images Llibre II; Brotons: Impromptu Op. 37; Manuel De Falla: Fantasia Baetica; F. Chopin: Scherzo 1, 2, 3 i 4. La trajectòria del jove Alex Alguacil està seguint un itinerari acord amb el talent d’un pianista que és, sense dubtes, virtuós. Ho va demostrar en la seva segona actuació a l’ Auditori, amb un programa per deixar les “coses clares”. Posats a escollir, un es quedaria amb les Images del segon llibre de Claude Debussy, dibuixades amb línees clares, fraseig immaculat i un intel.ligent ús del pedal. El mateix va succeïr amb el Piazzolla de segon bis, com si Alguacil hagués volgut finalitzar el cercle de la seva coherència. El concert va tenir com a peces centrals l’Impromptu Op. 37 de Salvador Brotons, en el que es demostrà l’energia incisiva del pianista davant el piano, i la primera part va acabar amb una Fantasia Baetica de Falla, resolta amb contrastos extrems, allunyats del bon gust amb el que s’havien resolt els compassos de la mecionada peça de Debussy. Va ser a la segona part, i amb els quatre Scherzi de Chopin, on va aparèixer l’Alguacil virtuós que pretén localitzar el sentit exacte d’un so al servei del discurs musical (…). Fusta de qualitat, potencialitat indiscutible i talent ampli per a un músic que ens resulta intel.ligent i amb una projecció assegurada dins el firmament del piano.” Més Info.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Alex Alguacil a CARNEGIE HALL!

Carnegie Hall – Debut d’Alex Alguacil al Carnegie Hall, Weill Recital Hall! El recital tindrà lloc el 13 de Novembre, 2008 i comptarà amb la col.laboració del Consulat d’Espanya a Nova York i la Art-Modern Foundation. Alex Alguacil, recent guanyador del Joseph and Rosalind Stone International Piano Competition, has estat presentat recentment al public americà com a solista amb la Vancouver Symphony Orchestra i la Bergen Philharmonic Orchestra, interpretant el Concert en re menor de Brahms i el 3er concert per a piano i orquestra de Sergey Prokofiev. Al seu debut al Carnegie Hall presentarà obres de Debussy, Prokofiev i els 4 Scherzos de Chopin. Més Info.

Publicado en Sin categoría | 1 comentario

CRÍTICA: “Interpretació de primer ordre”

REVISTA CD COMPACT – Lluís Trullén. Festival de Torroella de Montgrí. Granados: La Maja y el Ruiseñor; El Fandango del Candil; F. Chopin: Dos Poloneses; Brotons: Impromptu Op 37; Liszt: Sonata en Si menor. “Amb un programa brilliant i de gran exigència tècnica realitzava el seu debut al Festival de Torroella el pianista Àlex Alguacil, fent gala d’unes qualitats tècniques i musicals força prometedores. Alguacil és un pianista que mostra una gran fiabilitat tècnica , que mai s’arronça davant els passatges de més complexitat, ans el contrari, sembla esperar aquests passatges per exposar tot el seu potencial musical, de so i de força. (…) Alguacil va penetrar el món de la Sonata en Si menor de Liszt amb una indubtable solvencia, amb un inqüestionable coneixement  de tot el que comporta abordar un dels cims de la literatura romàntica universal: l’essència, profunditat, poesia, reflexió o majestuositat, vehemencia o arrebatament apareixien conseqüentment durant el transcurs de la seva versió. Una interpretació de primer ordre que segurament Alguacil anirà moldejant a través de futures interpretacions que succeixen durant la vida d’un intèrpret. (…) Un pianista amb un futur inqüestionable.”

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Debut amb la Orquestra Simfònica de Barcelona

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Alex Alguacil, Piano

Jaques Mercier, director

12 i 13 de Maig de 2007

Serguey Prokofiev – Concert per a piano i orquestra No. 3

 

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario